Com es va fer l’empresa creativa del Village de Karan Singh

Lluminositat alegre, minimalisme refrescant i una mica hipnòtic: l’art del Karan Singh és exactament allò que necessitem després dels dos anys que hem passat. Aquest artista establert a Melbourne, que va aprendre il·lustració digital pel seu compte quan anava a l’institut, ha fet carrera creant obres d’art que aixequen l’ànim i desafien les percepcions a través de la seva versió juganera de l’art òptic.

Amb dissenys per a Louis Vuitton, Nike i The Academy Awards sota el braç, se li ha encarregat donar al entorns a l’aire lliure del Village una injecció molt necessària d’endorfines per a la primavera. Ens vam asseure per parlar del seu procés, els seus llocs d’inspiració preferits i per què la seva casa ara és de color verd.

Explica’ns la teva trajectòria com a artista i il·lustrador...

Kara: «Em van donar una còpia pirata d’un programa informàtic creatiu quan anava a l’institut i vaig començar a dibuixar-hi. M’hi vaig obsessionar perquè combinava les dues coses que m’encantaven: els ordinadors i el dibuix. Mai havia tingut paciència per aprendre a dibuixar bé. Em vaig apuntar a comunitats de disseny en línia i, quan vaig acabar la secundària, ja sabia que volia dedicar-me a quelcom relacionat amb el disseny. No em vaig adonar que la il·lustració era una feina fins que em vaig llicenciar en Disseny Interactiu. Vaig aconseguir la meva primera feina de jornada completa en un estudi de disseny després de llicenciar-me. Evidentment no estava qualificat, però em van donar una oportunitat gràcies a la meva cartera d’obres».

Crec que puc reconèixer el teu dibuix dels Oscar al fons... com descriuries el teu estil creatiu?

«És una mica atrevit per part meva! La manera més breu de descriure el meu estil és que és una versió contemporània del moviment d’art òptic o “opt art”, al qual pertanyien artistes com Sol LeWitt i Bridget Riley, les il·lusions òptiques dels quals van transformar les equacions matemàtiques en art. La meva és una reformulació, però més acolorida i divertida. Jo, a més a més, animo les obres. Fa molt de temps que creo obres amb patrons i tinc ganes de fer evolucionar constantment la meva obra. Al llarg dels anys he experimentat més amb el joc de colors. Les meves composicions sempre són minimalistes, però la meva obra ha passat a ser més tridimensional. Tot i això, es basa en comunicar una idea de la manera més senzilla i eficaç possible».

És interessant que diguis això, perquè, a l’era digital, crec que cal aquesta simplicitat per destacar.

«Per ser sincer, no va ser de manera intencionada. Simplement és quelcom que sempre he fet. Aquest plantejament més senzill de transmetre un missatge i fer servir metàfores visuals crec que és una de les meves idees més coherents».

Per on comences a l’hora de decidir la paleta de colors i la composició?

«Normalment ho deixo pel final perquè és la part més frustrant, és com resoldre un trencaclosques. He de transmetre tan de detall, profunditat i dimensió com sigui possible amb el menor nombre de colors possible. Treballar amb una paleta restringida fa que determinats detalls destaquin de veritat, per tant, cal ser pausat.

Començo amb el contrastos entre la llum i l’ombra, i després, omplo els espais que resten i equilibro les coses en diagonal. També dedico un dia a escollir el meu blau, el meu verd, el meu rosa i el meu groc preferits, i els ordeno d’una manera que sé que sempre es complementaran.

M’encanten les combinacions de colors, crec que és la meva més gran obsessió: la manera com el color defineix el to d’una peça. És tan subjectiu, fas servir colors que esperes que captin una emoció i penso que és justament això que em fascina».

Per tant, quin és el teu color preferit ara?

«Bona pregunta. Crec que és el verd: verd maragda o fins i tot com un verd brillant. És increïble, perquè, durant molt de temps, odiava el verd, a les meves obres antigues hi ha molt poc verd... i ara no en tinc mai prou».

Vas molt a la moda. El verd és el color Pantone de l’any...

«Potser tot és només subliminar i tan sols soc una esponja, soc així d’impressionable. Sempre que necessito nous mobles, penso, oh, i quelcom verd? Però la tendència passarà de la mateixa manera que va passar de moda el rosa mil·lenial, i haurem d’aguantar totes aquestes coses verdes».

Què té el teu estil creatiu que creus que encaixa tant bé amb les marques de luxe?

«El minimalisme té un cert atractiu: simplicitat i elegància».

Quina és l’obra d’art que t’ha agradat més crear i per què?

«Aquesta és una pregunta difícil, però crec que sempre estic més implicat amb l’obra en la qual estic treballant en aquell moment. Evidentment, em va semblar surrealista veure els Oscar a la televisió, quan va arribar aquell correu electrònic vaig pensar “Això és tot, ja està, ja puc morir content ara”».

Com connecta la teva obra amb el públic digital?

«El moviment n’és una part molt important, els continguts en moviment són molt més atractius. Vaig començar creant aquests GIF psicodèlics, i hipnòtics i vaig tenir la sort de créixer en popularitat. Pel que fa a la connexió amb el públic, intento reduir al mínim les meves interaccions a les xarxes socials i ser prudent amb les publicacions que faig, valoro les interaccions substancials».

Amb quines marques voldries treballar?

«Seria magnífic crear una col·lecció càpsula, com unes vambes amb una marca d’alta costura. Tenir alguna cosa tangible, especialment quelcom que es pugui dur, això seria fantàstic».

Has viscut a Austràlia, Amsterdam i Tòquio, com diries que aquestes cultures i països diferents han influït en el teu estil artístic?

«El lloc que més em va marcar probablement va ser Tòquio. El seu plantejament de les coses, ja siguin aptituds, productes, menjar,... consisteix en honorar-les fent-les realment bé. Això va potenciar la meva obsessió per despullar una il·lustració fins a allò més essencial».

Hi ha alguna ciutat en especial que inspiri la teva obra?

«Un lloc on m’encantava passejar era Tànger, al Marroc. Era diferent de tots els altres llocs on havia estat a llarg de la meva vida. El que més m’agrada fer sempre que viatjo és mirar a la gent, per això aquell va ser un dels viatges més inspiradors perquè només volia seure en una cafeteria i veure com passava la gent».

Hi ha algun monument, museu o artista prometedor que recomanaries?

«L’Stedelijk, un museu d’art contemporani d’Amsterdam. És impressionant. Des de fora sembla una banyera, tot i que no sé si va ser intencionat o si és només la meva interpretació. Quan vivia en aquesta ciutat, una de les coses que més m’agradava fer era anar-lo a visitar, juntament amb el Rijksmuseum que té al costat, amb el passi de temporada. Anava a veure els mestres holandesos de la planta de dalt perquè mai me’n canso, m’agraden tant. També hi ha un artista l’obra del qual m’encanta ara, es diu Bráulio Amado. És un dissenyador gràfic portuguès establert a Nova York. M’encanta la seva obra, capta l’alegria del que és ser nen i artista, i tenir la seguretat de plasmar-ho».

@madebykaran | madebykaran.com