Streets of Love TVBOY x La Roca Village

Streets of Love TVBOY x La Roca Village és molt més que una exposició. És una declaració de principis, una invitació a la reflexió, una celebració dels valors que defensen The Bicester Collection i l'artista de street art i el millor exemple del compromís de suport a l'art que impulsa La Roca Village.

Aquest estiu, el Village és el teu museu, amb una exposició a l'aire lliure que fa reflexionar sobre drets universals i temes dactualitat. Quins missatges et mouen?

Els drets dels refugiats; la lluita contra el racisme, la discriminació sexual i l'homofòbia; el medi ambient… Bàsicament temes socials i valors universals, que afecten tothom. Sempre amb una mirada positiva. No m'agrada ser catastròfic. Davant d'una problemàtica, prefereixo buscar una possible solució que motivi a millorar.

Del apoderament femení als drets de la comunitat LGTBIQ+. ¿L'street art és una forma de reivindicació poderosa?

Sens dubte. Com que és al carrer permet que tothom ho pugui veure. A més, és un llenguatge que entenen tant joves com a gent gran. L'street art interpel·la el públic, qüestiona idees preconcebudes i dóna llum sobre els problemes d'avui dia, la injustícia i l'abús de poder.

Future, dream, love, respect, hope, equality… Si haguessis de triar només un, quina seria?

M'agraden molt “future*” i “hope”, perquè penso en el futur que deixarem els nostres fills.

Ha canviat la teva obra –i el teu missatge– amb els anys i la paternitat?

Per descomptat, ha canviat també el meu punt de vista.

Darrere de moltes de les teves obres hi ha sempre un missatge d'amor, reconciliació i esperança. ¿Un grafit pot enderrocar murs?

L´amor és el punt de partida. Vaig inspirar-me en el famós petó del mur de Berlín entre el líder de l'antiga URSS Leonid Brezhnev i el cap d'estat de la RDA Erich Honecker per desenvolupar la meva obra al voltant del concepte de diàleg. Vivim en una societat on cadascú defensa una postura i les xarxes socials amplifiquen l'odi. Hem de trobar punts d´unió més enllà dels missatges de divisió i crispació.

Art per agitar consciències… i per acostar-lo a les noves generacions?

És un dels objectius. El museu i la galeria no haurien de percebre's com a llocs elitistes als quals fa por d'entrar. El carrer pot ajudar a acostar els joves als arts.

Ets un batega X-gen de 1980 . La teva firma et delata: un nen amb cap de televisió que remet als anys 90, quan aquest aparell –potser ara obsolet– tenia gran protagonisme a totes les llars i la seva programació era tema de conversa. Com ha evolucionat la teva obra des que vas col·laborar per primera vegada amb La Roca Village fa tretze anys?

Ha canviat força. Als meus inicis estava més vinculat amb el pop, Keith Haring, l'art nord-americà, i el grafit de representació de logo. Avui és més figuratiu i abastaments socials. D'alguna manera, el meu art ha madurat amb mi. Encara que trobo a faltar l'energia del moviment street art del principi –quan tot era una novetat i no tenia tanta repercussió mediàtica–, avui per fi té el reconeixement del mercat de l'art. Probablement sigui un dels gèneres més importants de l'art contemporani .

Com pot una forma d'art considerada efímera perdurar en el temps?

A través de la seva reproducció fotogràfica a xarxes socials, a la premsa… Passa, per exemple, amb les obres d'art censurades, com el petó que vaig fer de Rajoy i Puigdemont, i que es va esborrar en poques hores. Allò es va viralitzar. Quan vols amagar alguna cosa aconsegueixes l'efecte contrari, i l'obra adquireix encara més valor.

Amb els anys, la innocència, el joc i la diversió dels inicis queda enrere; al seu lloc apareix la ironia, l'atreviment, la provocació, la lluita. Amb quins elements jugues per cridar l?atenció en un entorn urbà com el carrer o el Village?

Encara que sempre busco plasmar un missatge positiu, m'encanta definir la meva obra com a satírica. La ironia és una manera d'intentar atrapar l'espectador per portar-lo a elements de crítica i d'anàlisi. M'agrada que una obra no tingui una lectura única, sinó que es pugui interpretar des de diferents punts de vista.

A l'era del hype, en què les obres funcionen com a mems, busques que la gent que es trobi amb la teva obra vulgui penjar-la a xarxes socials i sumar likes?

És un tema controvertit important. És cert que he guanyat reputació com a artista a través de les xarxes. Però crec que no cal donar gaire importància perquè, si busques només el like, acabes fent coses estúpides.

Quin paper han jugat les xarxes socials en la teva trajectòria com a artista urbà anònim?

Amb les xarxes, una obra feta a Barcelona pot arribar a la resta del món. Va passar amb el petó de Messi i Ronaldo, la meva primera obra amb ressò internacional.

La teva obra dóna veu també a labors humanitàries i projectes solidaris com la nena que escriu “My Future*” de DO GOOD… Per què és avui més important que mai?

Vaig començar amb Proactiva Open Arms fa dos anys. La meva obra seria la primera imatge que veurien persones que acabaven de ser rescatades. Vaig entendre que l'art té una tasca de donar esperança. El segon projecte va ser amb Emergency a Itàlia. Sota el lema «emergeix», el meu mural mostrava una persona estenent la mà a una altra per ajudar-la a sortir de l'aigua. Més recent va ser la col·laboració amb la ONG Cesvi que brinda protecció i suport psicosocial a les persones més vulnerables afectades pel conflicte a Ucraïna. Va ser una experiència que em va canviar la vida. Tot i els bombardejos, vaig deixar quinze murals pels carrers de Kíev, Bucha, Irpin...

De totes les col·laboracions i projectes que t'han unit a La Roca Village, quina segueix convidant a la reflexió?

Sens dubte aquest darrer projecte és el més important. No només pel seu compromís amb la ciutat i amb la societat, sinó també per la col·laboració amb Brides Do Good, una iniciativa que recapta fons contra el matrimoni infantil. Crec que és un projecte que agradarà molt a la gent.